Partim de la base que la instal·lació de l’ascensor en una finca sempre suposa una innovació o millora en els serveis de l’immoble, en la qual hauran de participar els propietaris segons estableix la Llei de Propietat Horitzontal, però el dubte que aquí es planteja és com afecta aquesta instal·lació als arrendataris. I un cop més, com passa en la majoria de les qüestions d’arrendaments urbans, és imprescindible conèixer la data del contracte per a veure els preceptes resulten aplicables i si aquest ha d’assumir la despesa.
Contractes celebrats amb posterioritat a l’1 juliol 1964 i amb anterioritat al 9 de maig de 1985
Es regeixen pel que disposa el Text Refós de 1964, concretament l’art. 112 del Text Refós de 1964, on la realització d’obres de millora autoritza a l’arrendador per a elevar la renda quan les s’efectuï d’acord amb l’arrendatari, o bé s’hagin acordat pels tres cinquenes parts d’aquests quan es tracti d’obres de millores comuns, com succeeix en aquest cas amb l’ascensor. Per tant, si no hi ha aquest acord l’arrendador no podrà repercutir.
En el cas que l’arrendador sigui sol propietari d’un habitatge dins d’una finca en règim de propietat horitzontal, l’arrendatari no està obligat a suportar el cost, llevat que s’hagués pactat en el contracte, tal com estableix la sentència del Tribunal Suprem de 21 de maig de 2009 (SP / SENT / 459.608).
Contractes d’arrendament posteriors al 9 de maig de 1985 i anteriors al’1 de gener de 1995
Apareix regulat en la disposició transitòria primera LAU94, que remet al TR de 1964 on a tenor de l’art.98 TR es regeix per la voluntat de les parts, per aquest motiu tan sols hi hauria la repercussió del cost de l’obra d’instal·lació d’ascensor si es va pactar expressament en el contracte d’arrendament. Així la resolució del Tribunal Suprem de 29 d’octubre de 2013 (SP / SENT / 740.050), en la qual s’estableix que no és aplicable la repercussió de l’art 108 TR64, a aquests contractes en existir la llibertat de pacte.
Contractes d’arrendament posteriors l’1 de gener de 1995
El règim normatiu és la Llei 24/1994, de 24 de novembre de 1994 (LAU94), en aplicació de l’art 22, on l’arrendatari està obligat a suportar l’obra, considerada com de millora. Aquest inicialment no té l’obligació de pagar-lo, sinó que ho farà el propietari arrendador, que té dret a elevar la renda per millores (art 19.1 LAU94), llevat de pacte en contra, si han transcorregut els tres primers anys del contracte, en el cas que el contracte sigui posterior al 6 de juny de 2013, o si ha passat cinc anys per als anteriors al de 6 de juny de 2013 i posteriors l’1 de gener de a 1995.
Quan l’arrendatari tingui la condició de discapacitat
La qüestió relativa a les obres apareix regulada en l’art 24 de la LAU94. Aquest precepte és aplicable tant als contractes anteriors a l’1 de gener de 1995, per remissió de la disposició transitòria segona, apartat 2, com als posteriors a l’1 de gener de 1995 (anteriors a la reforma de 2013), ja que des d’aquesta data l’esmentat article 24 va ser modificat amb una nova regulació per als contractes posteriors al 6 de juny de 2013. en aquests últims, es va afegir un matís important, l’obra s’ha de fer “a l’interior de l’habitatge …”, acotació gran que en el text anterior “a l’habitatge”, de manera que per a aquests contractes no es podria exigir la instal·lació d’un ascensor.
Ara bé, el que si és perfectament possible és que sigui el propietari (arrendador) el que dugui a terme la sol·licitud per adaptar zones comunes d’acord amb el que disposa l’art. 10.1 de la Llei de Propietat Horitzontal. Igual que també, com a última mesura, pot el propi arrendatari realitzar aquestes obres, sempre que es compleixin les condicions establertes per la Llei 15/1995, de 30 de maig, sobre límits del domini sobre immobles per eliminar barreres arquitectòniques a les persones amb discapacitat, prèvia sol·licitud i acreditació i corrent aquest amb el pagament de les mateixes.
