Tots els ascensors d’Espanya podrien moure a tota la població del país cinc vegades cada dia. Es tracta d’un mitjà de transport que, igual que els edificis en què s’ubica, envelleix amb els anys. La Federació Empresarial Espanyola d’Ascensors (Feeda) estima que més de 500.000 elevadors (el 80% es troba en edificis residencials) tenen més de 20 anys. Només a la Comunitat de Madrid, el parc d’ascensors supera els 164.000 aparells, dels quals aproximadament la meitat fa més de dues dècades en servei.
A partir del 20 d’abril de 2016, una nova Directiva europea obligarà a les empreses a instal·lar ascensors més segurs. “Els elevadors hauran de complir amb una sèrie de requisits que afectaran, entre d’altres aspectes, al seu anivellament, a la necessitat de disposar del servei de teleassistència o al bloqueig de les portes automàtiques”, resumeix Pablo García, assessor industrial del Col·legi Professional de Administradors de Finques de Madrid (CAFMadrid). Per exemple, “les portes de les cabines hauran de romandre tancades i bloquejades en cas de parar-se l’ascensor entre dos nivells”, es pot llegir en el text del Projecte sobre el qual treballa el Ministeri d’Indústria per a la seva transposició a l’ordenament espanyol.
No obstant això, la Directiva només és d’aplicació per als elevadors nous. Què passa llavors amb els ascensors existents? “L’ideal seria que, atès que els avenços tecnològics es succeeixen constantment, es legislessin mesures destinades a incrementar la seguretat dels ascensors existents almenys amb la mateixa periodicitat amb la qual s’actualitzen les normes harmonitzades que donen presumpció de conformitat a les directives”, demanda Javier del Pozo, president de la Feeda. I això, independentment de la seva data d’instal·lació.
A Espanya, la primera directiva d’ascensors va entrar en vigor l’1 de juliol de 1999, “el que va suposar un sensible increment del nivell de seguretat dels ascensors posats en servei”, recorda Del Pozo. En aquella època, funcionaven al país 566.000 ascensors. El 31 de desembre de 2014, segons dades de la Feeda, hi havia més d’un milió d’ascensors en funcionament, un nombre similar als existents a Itàlia. “Un de cada dos ascensors no ofereix els estàndards de seguretat que es vénen exigint als nous des de fa més de 15 anys”, concreta el seu president.
Però és previsible, compten esperançats des de la Feeda, que tot i que la Directiva europea no tingui efecte immediat sobre els ascensors més antics, la norma s’adapti a mig termini a Espanya mitjançant un Reial decret, com ja va passar amb l’anterior Directiva.
Principals incidències
Els problemes i incidències que presenten els ascensors amb més de 20 anys no són pocs. Els sorolls produïts pels motors, les arrencades i les parades brusques, el desgast de politges i altres elements, així com la falta de precisió en la parada de les cabines són, segons el CAFMadrid, els incidents que acaparen major nombre de queixes.
No obstant això, les estadístiques d’accidents que fa servir la Feeda reflecteixen que l’ascensor és el mitjà de transport més segur. Prop del 40% dels incidents es deu a la falta d’anivellament de la cabina (durant 2014 es van registrar 20 accidents greus i 106 lleus per aquesta causa), el 20% de la manca de dispositius de protecció enfront del tancament inesperat de les portes i, aproximadament, el 15% al moviment incontrolat de la cabina. Preocupen, especialment, aquells ascensors sense comunicació bidireccional on no es pot garantir un rescat en temps adequat o els elevadors que no compten amb algun dispositiu de protecció contra el tancament de portes.
La Directiva suposarà una autèntica revolució per a l’entorn residencial. No només regula i unifica a Europa el disseny, la fabricació, la distribució i el muntatge del mercat d’ascensors fins a la seva posada en funcionament, sinó que també incideix en el concepte de “vigilància del mercat”. És a dir, “els ascensors han de ser segurs des de l’origen ia més cal disposar de recursos i eines que garanteixin aquesta seguretat al llarg de tota la seva, habitualment, llarga vida”, puntualitza Del Pozo. Una vigilància que a Espanya correspon a les administracions autonòmiques, ja que tenen les competències en matèria de seguretat industrial.
Com a novetat, la nova norma també exigirà a l’instal·lador una traçabilitat dels components de seguretat de l’ascensor, de manera que, davant una possible fallada de producte o disseny, que pugui detectar-se en el futur, sigui possible localitzar de forma ràpida (en l’àmbit de la Unió Europea) tots els ascensors que han estat instal·lats amb aquest problema.
Fuente: elmundo.es
