Viure en un edifici sense ascensor pot ser una molèstia assumible o un autèntic malson que fins i tot impedeix a moltes persones sortir de la seva casa. És el que ocorre amb la població de més edat o aquella amb mobilitat reduïda que resideix, en molts casos, en edificis antics i amb una baixa pensió que impedeix fer front a la inversió requerida per instal·lar aquest tipus d’equipaments. I no és un fenomen menor.
La falta d’equipaments és un dels indicadors més evidents perquè les administracions es posin a la feina. Els informes permeten conèixer, per exemple, que el 11% dels blocs de tres o més altures del barri de Torrero no tenen ascensor. És el districte que surt pitjor parat, encara que li segueixen d’a prop el Casc Històric (10%), Les Delícies i Oliver (9%). Per contra, aquest problema solament afecta al 0,4% dels edificis del Actur.
Finançament
Un dels passos més importants que es va donar per mitigar aquest tipus de manques va arribar en 2013 amb la Llei de drets de les persones amb discapacitat, que va eliminar el quòrum entre els veïns a l’hora d’aprovar o desestimar obres de millora de l’accessibilitat. Fins llavors, la majoria de les comunitats requerien tres cinquenes parts dels vots favorables, però la nova regulació obliga a escometre les obres si un sol propietari ho demana. Cada escala tenia quatre anys de termini (fins a desembre de 2017) per executar aquestes millores, però la realitat és que la lentitud en aquest tipus de processos i les traves propiciades per alguns veïns –normalment, dels pisos més baixos– han diluït l’efecte.
A més, si les obres exigien desemborsar més de 12 mensualitats de les despeses comunes, descomptades les ajudes públiques, sí es requereix de la majoria de vots. A la capital aragonesa, amb prou feines 4.800 habitatges han escomès reformes per millorar la seva accessibilitat des de llavors.
El cost i la falta d’ajudes públiques, segons denuncien les associacions veïnals, també han fet mossa. Les estimacions del sector xifren el cost de la rehabilitació integral amb instal·lació d’ascensor d’un immoble tipus de 15 habitatges en uns 140.000 euros, i molts residents al·leguen que no poden fer front a tal vessa, malgrat les possibilitats de finançament.
Edificis antics
Els informes de Ebrópolis permeten conèixer que alguns d’aquests problemes tenen el seu origen en l’antiguitat del parc immobiliari de la ciutat. La meitat dels edificis es van construir abans de 1980, i un de cada quatre, durant el ‘boom’ urbanístic dels anys 70. Aquest envelliment es reflecteix en la falta d’un altre tipus d’equipaments, com els garatges. Un total de 102.177 saragossans no tenen aparcament privat en la seva poma. Quant a la superfície dels habitatges, les més petites estan situades “en el cinturó de barris obrers consolidats” on “pràcticament íntegrament són d’entre 40 i 80 metres quadrats”, destaca l’estudi. Per contra, els de major grandària es troben al Centre i el Actur.
“Si no ho instal·len em tindré anar com han fet molts al barri”
“Vaig venir al barri amb 22 anys i vaig a complir 71, però si no instal·len un ascensor m’hauré d’anar com ja han fet molts veïns”, relata María Vallejo, resident al carrer del Valle de Gistaín, en un dels edificis de Basses d’Ebre Vell que no compten amb aquest equipament.
“Viu en una cambra i afortunadament encara tinc salut, però no sé què passarà en els propers anys”, explica. A més, comenta que “hi ha gent molt major amb problemes de salut a les quals cal resoldre’ls l’accessibilitat”. Vallejo, que és vídua i viu sola, és un perfil habitual a la zona. “És un barri de gent treballadora, amb moltes vídues que tenen pensions mínimes que no arriben per pagar la reforma”, lamenta, per la qual cosa reclama “més ajudes públiques” .
Esther Blasco és la presidenta de l’associació de veïns: “De les 1.530 habitatges que hi ha a la zona, unes 1.300 no tenen ascensor”, denúncia. És a dir, al voltant de 130 portals. Per això, convida a “qualsevol empresa” al fet que “ofereixi facilitats de pagament” i així reactivar la rehabilitació al barri.”Molts pisos estan buits perquè la gent s’ha anat cansada de no tenir ascensor”, declara la representant veïnal.
A més, recorda que “si ho necessiten tenen dret a exigir-ho, i els que no volen, que sàpiguen que tenen l’obligació de resoldre-ho”, segons la llei de drets de les persones amb discapacitat. En alguns portals ja s’han posat d’acord i han iniciat els tràmits. És el cas de Serra de Guara nombres 14 i 16, on Urbanisme els ha donat el vistiplau per instal·lar un elevador per a ambdues escales. Paco, un dels veïns, espera que l’administració no ralenteixi el procés. “Tenim una veïna de 93 anys que porta cinc sense poder sortir de casa”, adverteix.
Font: Heraldo.es
