Carmen Hernández, nonagenària i veïna de Balsas Ebro Viejo, és una dels 42.000 saragossans que viuen en edificis de tres o més plantes sense ascensor. Els veïns del seu bloc han presentat un avantprojecte que “resoldria el problema”, però porten mesos a l’espera d’una resolució favorable per part de l’Ajuntament que els permeti iniciar les obres.
La falta d’ascensors és el principal problema que pateixen els veïns deBalsas Ebro Viejo, una urbanització dels anys 70 que s’està quedant sense gent i els veïns de la qual, la majoria d’ells d’edat avançada, enfronten grans dificultats per sortir a el carrer.
Carmen Hernández, una anciana de 93 anys operada dels dos malucs, porta any i mitjà sense sortir de casa per aquest motiu. “Ella ha viscut sempre a la cambra, però ens la baixem aquí (al primer) per que mantingués el seu cercle i amistats amb les veïnes i els botiguers del barri. Pensàvem que serien poques escales, i al final s’han convertit en un món”, explica un dels dos fills que cuiden d’ella.
La seva és solament una de tantes històries de dificultat que hi ha “tancades” en aquests pisos. Segons dades de l’Associació de Veïns Balsas Ebro Viejo, amb prou feines 200 habitatges de les 1.530 que hi ha a la zona disposen d’ascensor, però en el cas d’aquesta família tenen una basa al seu favor: que tots els veïns del seu portal han aconseguit posar-se d’acord per instal·lar-ho. “Entre veïns ens ha unit molt això. Fins als baixos ens van donar el vistiplau, que ja és complicat aconseguir-ho... Al final cal moure’s i fer les coses perquè tothom en un moment puntual pugui beneficiar-se d’elles, perquè tots estem exposats al fet que ens passi alguna cosa que ens impedeixi pujar o baixar escales“, apunta un empàtic Paco Reyes, veí del mateix portal que Carmen.
Aquest constructor, que porta des dels 16 anys vivint al barri, ha orquestrat amb ajuda d’un enginyer un avantprojecte que resoldria el problema de la falta d’ascensor en dos portals de la zona, però segons compte porten mesos a l’espera d’una resolució favorable per part de l’Ajuntament que els permeti iniciar les obres.
“Ara estic esperant al fet que m’operin de la columna, i si em deixen una mica tocat, m’hauré de canviar d’habitatge. Hi ha moltes històries tancades en cada pis, i és una llàstima que després de posar-nos tots d’acord estiguem esperant per iniciar nosaltres un projecte que ha unit a dues comunitats senceres. No demanem una subvenció, solament volem resoldre el problema”, subratlla aquest saragossà.
El projecte presentat per els veïns de Balsas Ebro Viejo el passat estiu a l’Ajuntament planteja la construcció d’un ascensor comú per a dos blocs del carrer serra de Guara a través d’una passarel·la que ocuparia part d’una plaça de propietat veïnal amb servitud de pas. Aquesta solució ideada amb l’ajuda d’un enginyer abaratiria en certa manera la obra en dividir-se la quantia entre 20 veïns. “Aproximadament, ho he calculat, i ens pot costar entre 120.000 i 160.000 euros -entre 6.000 i 9.000 euros per veí-. Si tira endavant jo seré el primer que es lligarà els mascles perquè em costi menys”, afirma Reyes.
Solidaritat veïnal i il·lusions de les veïnes
L’única cosa que necessiten en aquest moment per portar endavant les obres és l’autorització dels tècnics de l’Ajuntament. Els veïns es mostren convençuts que el projecte està parat “per pura burocràcia i paperassa”, però confien que la seva situació millori aviat després de totes les reunions mantingudes per defensar la viabilitat del seu projecte.
Tenir un ascensor -asseguren- canviaria la vida de tots ells; facilitaria el dia a dia de Carmen, però també el dels seus fills, que per a qualsevol consulta o atenció rutinària es veuen obligats a cridar a l’ambulància (amb la despesa afegida que això suposa) i carregar-la en una cadira per baixar-la al carrer. “El tenir un ascensor li permetria a la meva mare sortir de nou, s’asseuria en un banc del parc i gaudiria la dona; aniria a veure a les seves germanes o a la Verge del Pilar a tirar-se dos resos… A mi em facilitaria molt, però a ella i altres veïns majors els canviaria la vida del tot. Hi ha moltes famílies que necessiten l’ascensor i això cal agilitar-ho”, reivindica el fill de Carmen, de 66 anys.
Font: Heraldo.es
