Barcelona encara té uns 19.000 edificis veïnals de més de quatre plantes sense elevador, 5.500 de fácil encaix. L’ajuntament obre una altra campanya d’ajudes del 50% a la instal·lació, que facilita “l’arrelament als barris”.
La distància entre la cuina d’una casa i la fleca de la cantonada pot ser un abisme, quan la llar es situa en un quart pis sense ascensor -o fins i tot un primer- i els seus habitants no tenen l’edat o la salut necessària per pujar i baixar amb empenta aquesta muntanya d’escales. Es produeix fins aïllament social, que amb els anys obliga a una persona a canviar de pis. Fins i tot sent jove, si arriba un nadó a casa. Per això l’ajuntament persegueix facilitar una instal·lació que “canvia la vida” del veí amb una nova remesa d’ajudes del 50% subvencionat i que apunta essencialment als al voltant de 19.000 edificis d’almenys quatre plantes que segueixen sense elevador a la ciutat. En uns 5.500 seria senzilla la seva col·locació si les comunitats de propietaris així ho decideixen.
Només quan es pateix una avaria de l’ascensor es pren consciència de la seva necessitat per a la vida quotidiana en una ciutat tan densa com Barcelona, constaten en el Gremi Empresarial d’Ascensors de Catalunya, un autèntic radar sectorial perquè els seus 74 empreses instal associades col·loquen el 90 % d’aquests aparells, a més de mantenir-los. Treballen de la mà de l’oficina de Rehabilitació de l’àrea d’Urbanisme perquè el procés d’instal·lació és complex per partida triple: entre veïns consensuats, per les seves possibles complicacions tècniques i pels costos. Per facilitar que aquesta millora en l’accessibilitat dels habitatges de Barcelona es faci realitat, els agremiats assumeixen des de fa uns anys que el el 50% ho aboni directament el consistori (a 90 dies, en general) sense que ho hagin de avançar els veïns .
PERMANÈNCIA
Fonts d’Urbanisme destaquen que un ascensor es converteix en element “d’arrelament als barris”. La gent gran pot romandre més anys a casa seva i gaudir d’autonomia (en una ciutat on gairebé 90.000 persones de més de 65 anys viuen soles), i els joves tenen continuïtat en formar una família, si la porta del seu pis no té una barrera fins a la porta del seu edifici. El programa d’ascensors, sense parangó en cap metròpolis espanyola, segueix sent una de les estrelles dels nous plans de rehabilitació de la ciutat. Es calcula que aquest any s’invertiran almenys 20 milions d’euros a rehabilitar, amb una xifra final pendent de la planificació pressupostària.
Al 2015 es van beneficiar més de 140 comunitats de veïns, amb 1.900 habitatges. Per tots aquests veïns hi va haver un abans i un després, ja que està demostrat que la integració a la zona en què resideixen augmenta, i en conseqüència l’ús de botigues i serveis de l’entorn, especialment per als que tenen problemes de mobilitat. Amb els signes de recuperació econòmica, ara s’espera que el sector creixi, ja que són moltes les comunitats que han paralitzat aquesta obra al veure minvat el seu poder adquisitiu en els últims anys.
No hi ha dades exactes sobre l’actual volum d’edificis residencials amb ascensor. L’últim cens disponible al respecte, del 2011, establia que rondaven els 29.500, d’un total de 69.830 finques d’aquest ús, encara que aquestes inclouen unifamiliars o de poques plantes. Segons dades del Consorci de l’Habitatge de Barcelona, al 2008 gairebé un 45% d’edificis de més de quatre plantes (baixa més tres) no tenien ascensor. Amb les ajudes de l’Administració es van instal·lar en els següents anys uns 1.300. Les xifres percentuals no es poden comparar ara perquè s’han sumat edificis de nova construcció amb ascensor, no registrats en aquest cens. Però a l’oficina de rehabilitació es calcula que dels entre 18.000 i 19.000 edificis alts sense elevador que poden acollir-se a les noves ajudes, la instal·lació seria viable de forma fàcil en uns 5.500 casos. A la resta, en edificis molt antics o en polígons de la perifèria, impliquen obres de més envergadura, com enderrocar part de les escales o guanyar espai a costa dels habitatges, la qual cosa incrementa costos.
FINESTRETA ÚNICA
Les subvencions a Barcelona, gestionades pel consorci en una finestreta única, són universals, sense distinció de barris. No obstant això, en moments puntuals hi ha hagut accions específiques per a nuclis antics, o zones deficitàries com el Congrès o al Carmel. La Guineueta, Montbau, la Pau, Ciutat Meridiana, Marina de Port, Bon Pastor … també han donat una empenta a aquestes instal·lacions en els últims anys de la mà de plans de millora urbana. El consistori destaca que les ajudes no estan limitades a l’accessibilitat total (impossible en moltes finques barcelonines), sinó que beneficien fins i tot als titulars de pisos on l’elevador només pot instal·lar-se a partir d’uns pocs graons d’alçada.
La tasca municipal -amb un programa específic des del 2008 i ajudes només interrompudes durant un any i mig entre el 2012 i 2013, i retallades fins al juliol del 2014, el que les ralentizó- afronta tres fronts des de les oficines d’Habitatge: assessorament legal gratuït i ajuda per arribar a consensos; assessoria tècnica per buscar solucions o en casos complexos integrar una comissió interdepartamental (llicències, urbanisme, habitatge, seguretat …) que analitza la viabilitat del projecte fins a trobar una solució, així com per redactar plans de millora urbana en cas d’instal·lacions exteriors a l’edifici; i ajuda econòmica, que arriba al 100% en casos concrets de rendes baixes i “desbloqueja moltes negociacions” comunitàries, on l’administrador de finques també té un paper estratègic.
Font: elperiodico.com
