És abusiva una clàusula que imposa un termini de superior a tres anys de durada d’un contracte de manteniment d’ascensors, amb penalització per la rescissió del mateix abans d’aquesta data, segons estableix el Tribunal Suprem en una sentència de 17 de setembre de 2019.
El ponent, el magistrat Sarazá Jimena, considera que “si bé resulta raonable que l’empresa de manteniment d’ascensors exigeixi un temps mínim que li permeti organitzar la seva infraestructura i, en cas de contractes a tot risc, amortitzar l’adquisició de peces costoses, ésto no pot suposar una vinculació excessiva que impedeixi als consumidors aprofitar-se de les millors prestacions d’altres empresaris”.
Raona el magistrat que el risc que suposa per a l’empresa la baixa dels clients no pot suprimir-se restringint indegudament els legítims drets econòmics dels consumidors, sinó que ha de quedar fixat en els seus justos termes, mitjançant l’establiment de terminis raonables.
En el cas resolt per aquesta sentència, el ponent considera que l’empresa de manteniment d’ascensors no ha justificat la concurrència de circumstàncies excepcionals que justifiquin una durada superior a tres anys (cinc en aquest cas), que és el termini màxim que, en concordança amb els criteris mantinguts per un sector important de les Audiències Provincials, i en línia també amb el mantingut per l’autoritat nacional de la competència, es considera raonable per a un contracte d’aquesta naturalesa, tenint en compte que es tracta d’un contracte que inclou l’obligació de l’empresa de manteniment de substituir, al seu càrrec, les peces avariades.
Considera la sentència de l’Alt Tribunal, que en aquests casos la comunitat de veïns es troba davant un contracte d’adhesió i que “el simple fet que l’empresa de manteniment, en el formulari de contracte que utilitzava amb els seus clients, deixés un buit perquè el nombre d’anys del contracte fos completat a bolígraf no és prova suficient de l’existència de negociació sobre aquesta clàusula.
Tampoc ho és que el preu es bonifiqués, ja que aquesta suposada bonificació només provaria que el preu va ser negociat, peroen cap cas prova que es va fer a canvi d’una durada més extensa del contracte.
També, rebutja que l’extrem relatiu al període de carència de sis mesos inclòs en el contracte a canvi d’estendre la durada del contracte demostri que va haver-hi negociació, posat quesi bé va poder ocórrer així, també pot ser que es tracti d’un dels elements de l’oferta, destinada a fer-la més atractiva, sense que hagués de constituir necessàriament la contrapartida a l’acceptació per la comunitat de propietaris d’una durada del contracte més extensa.
Font: eleconomista.es
