Els assistents a la Fira Mundial de 1854 a Nova York es van emportar un ensurt. A l’alçar la mirada, es van trobar amb un home sobre una plataforma metàl·lica, a més de deu metres sobre el terra, subjecta només amb una corda. Dramàticament, l’home va demanar a un assistent que tallés la soga. I, per a sorpresa de tots, la plataforma només va cedir uns centímetres. Elisha Otis havia demostrat el funcionament del primer ascensor de seguretat, i donat origen a una empresa -part del conglomerat United Technologies- que és avui el major fabricant d’ascensors del món.
“Molt poques empreses poden dir que han inventat alguna cosa i porten més de 150 anys al capdavant del mercat”, considera el president de l’empresa, Philippe Delpech (França, 1962). Els productes de la companyia estan presents des de la Torre Eiffel (on van muntar el seu primer elevador en 1910) a l’edifici més alt del món, el Burj Khalifa de Dubai. “En breu anem a mantenir dos milions d’ascensors a tot el món, que porten 2.000 milions de persones al dia”.
Però per Delpech, la veritable revolució està per venir. “Durant gairebé cent anys, els cotxes es van construir tots pel mateix principi: un cotxe podia ser més modern, o més luxós, però per dins seguia tenint un motor d’explosió, cilindres i un carburador”, explica. “A partir dels anys vuitanta i noranta els automòbils es informatizaron, es van fer més complexos, per aconseguir més confort, més seguretat i millor consum de carburant”.
El president d’Otis defensa que el mateix passarà amb els ascensors durant els propers 15 anys. “Al cap ia la fi, són vehicles”, fa broma. “Van a estar informatitzats, connectats al núvol, i van a ser més eficients energèticament. En tres o quatre anys anem a poder pujar-nos a l’ascensor i no necessitarem ni prémer un botó; el mòbil ja li dirà a on ha d’anar “.
Aquests elevadors del futur ja s’estan començant a construir a la lluminosa fàbrica de 18.000 metres quadrats (dels quals 10.000 estan dedicats a la producció) que la firma té a Leganés (Madrid). De fet, la comparació amb els automòbils de Delpech no va molt desencaminada. L’última generació de màquines d’Otis inclou un fre regeneratiu que permet recarregar una sèrie de bateries, una tecnologia similar a l’existent en molts cotxes híbrids i elèctrics i fins a la Fórmula 1. “En el cas que el corrent externa es tallés, el ascensor pot fer fins a 100 viatges més “, apunta José Luis Hortelano, director de la factoria. “Pel que, per a l’usuari, realment no hi ha un problema”.
Els nous dissenys de cabines inclouen pantalles integrades en l’estructura que permeten emetre programes a voluntat de l’operador, però, sobretot, permet que, en cas d’incident, el tècnic i la persona atrapada es puguin veure. “Això és molt tranquil·litzador per a molta gent”, considera Hortelano.
Delpech desestima la idea que un ascensor més complex tendeix a avariar més. “No li estem afegint complexitat, li estem afegint intel·ligència”, explica. I apunta els avantatges que les noves tecnologies aporten al manteniment. “Ara pots tenir sensors verificant si les portes donen problemes, o una càmera vigilant constantment com està el buit i els cables”, explica. “El tècnic pot venir abans que passi el problema. Abans tot això era prohibitiu, i per ara només ho podem implementar en mercats molt sensibles a la qualitat, com el japonès, però anem a aconseguir preus competitius i portar-lo a tot arreu “.
Aquesta revolució tecnològica arriba en un moment sensible per al mercat dels ascensors, principalment els nous. La fi del boom de la construcció en els emergents, especialment a la Xina, ha danyat al negoci del grup: el 2015, les vendes van caure un 7,7% i els beneficis un 11,4% respecte a l’any anterior. Però Delpech afirma que les xifres no ho revelen tot. “El 70% dels nostres ingressos no són en dòlars”, explica. “La fortalesa de la moneda ens ha fet mal. Però el nostre negoci segueix creixent “.
Ni tan sols la caiguda de la demanda dels grans països petroliers preocupa en excés a Delpech. “L’obra pública seguirà fort”, considera. “Aràbia Saudita té la Meca, on les obres són constants. Dubai prepara la seva Expo 2020. I Qatar té el Mundial. Si el petroli no es recupera per 2017 o 2018 tindrem més problemes. Però mentrestant tenim una cartera important “.
L’empresa s’esforça a ressaltar la importància que té la seva filial espanyola Zardoya Otis per al seu negoci. Normal: Espanya és el país amb més ascensors per habitant del món. “Tenim 250.000 ascensors a Espanya, un de cada vuit”, apunta Delpech. “Tenim un compromís amb aquest mercat. Hem invertit 220 milions d’euros a Espanya en plena crisi “. El 2015, Zardoya Otis va facturar 558 milions d’euros i va guanyar 151 milions.
La fàbrica de Leganés, en la qual treballen 173 persones i que va produir gairebé 10.000 unitats el 2015, és la joia de la corona del grup a Espanya. “Aquí està un dels sis centres d’R + D que Otis té a tot el món”, explica Hortelano. “Tenim una torre de proves de 30 metres d’altura on podem provar entre 10 i 12 ascensors alhora”.
Però el seu regnat com la factoria més moderna de Zardoya Otis pot estar acabant. “Invertirem 20 milions més per construir una nova fàbrica a Sant Sebastià per exportar motors per tot el món”, apunta Delpech.
La dels elevadors és una indústria en què la mecanització és complicada d’implementar. A cada etapa de la producció un empleat maneja i munta la seva part de la cabina. “És un producte molt divers i la personalització fa l’automatització molt difícil”, explica Hortelano. Això també deriva en uns sindicats molt actius, la relació amb l’empresa està lluny de ser fluida, especialment des de la reestructuració derivada del tancament de la venerable fàbrica del carrer Méndez Álvaro, de Madrid.
