Solament el 0,6% dels edificis d’habitatges espanyols són universalment accessibles, enfront d’un 1,5% dels alemanys i un 2,5% dels suecs.
Fundació Mútua de Propietaris i la Càtedra Unesco d’Habitatge han presentat aquest dimarts un estudi que analitza tres tipus de polítiques d’habitatge: el sud d’Europa (Espanya), on predomina l’habitatge en propietat i l’organització dels edificis en propietat horitzontal; Centre Europa (Alemanya) amb una similitud en l’estructura d’habitatge en pisos i més importància del lloguer enfront de la propietat, i el model dels països del nord d’Europa, on prevalen les cooperatives com a modalitat de tinença dels edificis.
De les set àrees analitzades, Espanya només destaca en l’existència d’ascensors (un 78% dels edificis tenen ascensor), enfront del 45% dels edificis de Suècia i el 18% a Alemanya.
No obstant això, quan ens centrem en l’accessibilitat de la porta de l’ascensor, els més accessibles són els suecs (81%), i els últims, els alemanys (64%). El mateix succeeix amb l’accessibilitat del propi ascensor (11% a Suècia, 7% a Espanya i un escàs 3% a Alemanya), sent la diferència principal l’existència d’anuncis sonors (més presents als ascensors suecs que en els espanyols).
Quant a l’accessibilitat del garatge, quan aquest es troba a l’edifici, Espanya obté lleugerament millors resultats (19%) enfront d’Alemanya (13%) i Suècia (14%). Sobre l’accessibilitat de les zones comunes, Espanya i Suècia superen el 50%, però Alemanya solament aconsegueix el 34%.
NORMATIVA
L’informe també revela que la legislació espanyola és més estricta que la sueca o l’alemanya, encara que els nivells d’incompliment són també més elevats. Mentre que a Espanya tots els edificis residencials existents han de complir des de finals de 2017 amb les condicions bàsiques d’accessibilitat previstes en el Codi Tècnic de l’Edificació, a Suècia la normativa en accessibilitat no és aplicable als edificis anteriors a 1985 (que representen gairebé un 70% del total de parc d’habitatges).
En el cas d’Alemanya, la Llei de Propietat Horitzontal no recull cap disposició sobre problemes d’accessibilitat, encara que la jurisprudència ha permès als propietaris exigir la realització d’obres d’accessibilitat. No obstant això, no obliga a la comunitat de propietaris a sufragar el seu cost.
Segons Sergio Nasarre, de la Càtedra Unesco d’Habitatge de la URV, “els baixos resultats en accessibilitat obtinguts a Alemanya i Suècia poden explicar-se pels menors estàndards tècnics exigits per les respectives normatives tècniques”.
A Espanya en canvi “els requisits tècnics són més elevats i retroactius, però s’incompleixen més”, va agregar.
A canvi, la persona amb discapacitat o major de 70 anys pot forçar més clarament les obres, que, dins d’uns marges, seran satisfetes per la resta de propietaris”, va concloure.
(SERVIMEDIA)
11 DIC 2018
AGQ/gja/
