La nova llei permet als més grans de 70 anys forçar a la comunitat de veïns a suprimir les barreres arquitectòniques. El coste de la instalación del elevador irá a cargo de todos los vecinos sin excepción.
Pas important per a aquells propietaris de pisos d’edat avançada i que viuen en immobles antics. La nova llei 5/2015 de modificació del llibre cinquè del Codi Civil de Catalunya que tracta sobre el règim jurídic de la propietat horitzontal? -les Comunitats de veïns- explicita que els propietaris que pateixin alguna discapacitat o siguin majors de 70 anys poden forçar la comunitat a suprimir les barreres arquitectòniques oa instal·lar un ascensor encara que la resta de propietaris s’hi oposi.
La llei, que entrarà en vigor el 20 de juny d’aquest any, s’estén aquest dret fins i tot a les persones que convisquin amb el propietari, és a dir, si el propietari del pis no té cap discapacitat o no és major de 70 anys, però té algun familiar que sí que ho sigui vivint amb ell, pot sol·licitar aquest punt a l’autoritat judicial en cas d’oposició per part de la resta de propietaris (article 553.25.5). La norma també deixa clar que la instal·lació del nou ascensor es farà sempre que l’obra sigui tècnicament possible i no afecti elements estructurals. El cost de la instal·lació de l’elevador anirà a càrrec de tots els veïns sense excepció (article 553.30). «Les regles de la propietat horitzontal tenen un component d’interpretació marcadament sociològic, de manera que atenen a les necessitats que van sorgint en la vida quotidiana. Una d’elles i molt important és afavorir l’accessibilitat de les persones discapacitades o assimilades a elles com són els majors de 70 anys », explica Ana Bozalongo, assessora jurídica del Col·legi d’Administradors de Finques de Tarragona.
Un 5% més de quota
Un altre dels punts de la nova llei afecta a la butxaca dels propietaris. Així, s’estipula que cada comunitat ha d’aportar un quantitat extra anual que representi el 5% del seu pressupost general. Aquesta quantitat servirà com a garantia perquè la comunitat de veïns sempre tingui fons. Per combatre la morositat s’ha establert un interès per impagament en les quotes. Així, el propietari que no pagui un trimestre tindrà un recàrrec equivalent a l’interès legal del diner (aproximadament un 3%), un pagament que s’ha de fer en la data estipulada per la comunitat. La llei amplia d’1 a 4 els anys en què es pot reclamar al nou propietari els deutes que va contraure l’anterior amb la comunitat. Així, en una venda entre particulars, el comprador pot exigir un document al venedor i propietari de com es troben els seus pagaments a la comunitat. Aquest document no és obligatori per a l’operació, encara que el notari ho ha de sol·licitar i fer constar si es presenta o no. Si el comprador ha consentit no rebre aquest document i resulta que l’anterior propietari tenia deutes amb la comunitat, el comprador haurà de fer-se càrrec de fins a quatre anys del deute més el corrent. De la mateixa manera, si el venedor no notifica a l’administrador la venda del pis i el nou propietari no paga les quotes de la comunitat, l’antic propietari es farà càrrec del deute del comprador.
Entre d’altres punts que preveu la llei, se suprimeixen les dues convocatòries en les assemblees, fixant una sola. Aquestes reunions es podran convocar mitjançant les noves tecnologies i, fins i tot, els propietaris que no puguin assistir físicament podran fer-ho mitjançant videoconferència, prèvia autorització del president i la junta. Les reunions no necessitaran un mínim de participants per donar inici, sinó que amb un sol veí podran donar-se per començades. Aquells propietaris que no assisteixin, el seu vot s’adjudicarà per defecte a la majoria resultant de cada votació, sigui en el sentit que sigui. En casos en què l’objecte de votació s’hagi de resoldre per unanimitat o quatre cinquenes parts del total (majoria qualificada), els absents que no estiguin d’acord amb el resultat de la votació disposen d’un mes per impugnar i, d’aquesta manera , anul·lar l’acord.
Es crea també la figura d’un mediador al Col·legi d’Administradors per resoldre conflictes entre veïns i, evitar d’aquesta manera, que el cas vagi als tribunals.
