Epic Power fabrica uns elevadors que recuperen l’energia que es genera en la frenada i uns altres que no precisen instal·lació trifàsica ni potència superior a cinc-cents watts.
Amb bateries i panells solars funcionen els ascensors de Epic Power, empresa que desenvolupa a Saragossa una tecnologia molt capdavantera en disseny de convertidors electrònics de potència de fàcil connexió, que es porta per això aquest any el Premi Tercer Mil·lenni d’Innovació Emergent.
Epic Power ven els seus ascensors a instal·ladors i mantenedores. Fabrica uns d’alt ús, per a hospitals, edificis d’oficines…, que recuperen l’energia que es genera en la frenada; i uns altres per a habitatges que no precisen instal·lació trifàsica ni potència superior a cinc-cents watts, com necessiten els altres. Ho explica Pilar Molina, CEO de l’empresa.
Són enginyers que procedeixen del Grup d’Electrònica de Potència i Microelectrònica de la Universitat de Saragossa, que han donat amb un nínxol d’aplicació inesgotable per als seus coneixements. Experts en recuperació d’energia en frenada i als nous ascensors ‘solars’, treballen també en automoció elèctrica i sistemes nàutics híbrids. Molina assegura que «no és fàcil ser empresa industrial partint de zero». Confessa que ells ho han aconseguit per la cohesió de l’equip. “Treballem molt i ens divertim molt”.
Áccesit: Solucions luminescents
Quan es fa de nit s’il·luminen els camins amb el pigment de l’empresa Solucionis Luminescents. “Tenim dos-cents cinquanta models diferents de pigment fotoluminiscente para tot tipus d’aplicacions”, diu Moisés Galve, gerent de la companyia.
Absorbeix llum durant el dia i l’expulsa a la nit. Així funciona la pintura luminescent de Solucions, instal·lada ja, sobretot per a seguretat, en nombrosos centres logístics. Les grans instal·lacions són els seus principals clients, que necessiten metres i metres de senyalització per a les seves rutes d’evacuació. Però les possibilitats són infinites: roba, sòls il·luminats a la nit…
Áccesit: Beonchip
Recrear entorns idèntics a l’interior del cos humà és l’ambiciós objectiu de Beonchip, empresa de microtecnología lliurada així als cultius cel·lulars.
Rosa Monge, cofundadora de Beonchip, va veure que els dispositius que més s’utilitzen en els laboratoris de cultiu cel·lular “no reprodueixen fidelment el que realment succeeix en un ésser viu”; han servit durant cent anys, però el coneixement en aquest camp avança molt de pressa. “El principal problema dels investigadors és la falta de concordança entre el que succeeix en un laboratori i el que ocorre realment en clínica”, un problema, apuntat per Monge, pel qual Beonchip tindrà aviat solució.
