La claustrofòbia és una fòbia específica per la qual la persona reacciona amb desesperació per por de ofegar-se o sufocar en quedar a l’interior d’un lloc tancat, com pot ser un ascensor.
A més aquesta fòbia pot deslligar davant de qualsevol espai reduït com pot ser el metro, el tren, els avions, els túnels, els dispositius diagnòstics com la Ressonància Magnètica, les habitacions petites, teatres, cinemes, auditoris, entre d’altres.
La por a la tancada afecta a totes les cultures, races i nivells socioeconòmics, i la seva evolució i complicacions són molt variables però tendeix a ser un quadre fluctuant i crònic, segons els experts.
La claustrofòbia és un problema que pot portar severes conseqüències en la vida normal d’una persona perquè qui la pateix no té por a l’espai tancat en si mateix, sinó a les possibles conseqüències negatives d’estar en aquest lloc, com quedar-se tancat per sempre o l’ asfíxia per creure que no hi ha prou aire.
Els símptomes més comuns:
- Manca d’aire
- Temor a morir asfixiat
- Taquicàrdia
- Sudoració
- Marejos
- Desesperació
- Palpitacions
- Ofegaments
- Opressió al pit
En general les persones que pateixen aquest trastorn senten vergonya, per haver de confessar que no poden entrar a l’ascensor per por. Senten temor fer el ridícul i que els altres es burlin.
També, les persones que pateixen aquesta fòbia, tracten de no exterioritzar la por, i el malestar que se’ls genera, quan no tenen més remei que pujar a l’ascensor. Altres, prefereixen anar per l’escala, però si són molts pisos, directament no els pugen.
Les persones que pateixen de claustrofòbia haurien de demanar ajuda per poder solucionar aquesta problemàtica.
En l’actualitat, les investigacions demostren que la Teràpia Cognitiva Conductual, resulta molt efectiva en el tractament de la claustrofòbia i se la pot vèncer en molt poc temps.
L’ascensor de per si és un equip intrínsecament segur, quan es el fabrica, instal·la i manté d’acord amb la normativa.
Les persones amb fòbia a l’ascensor, l’han adquirida problemàtica per haver quedat en alguna oportunitat tancats a l’ascensor, després de sofrir una crisi de pànic, per escoltar experiències d’altres que es van quedar tancats a l’ascensor, o pel que la persona es imagina.
Les principals tècniques que s’utilitzen per tractar la fòbia a l’ascensor:
- Psicoeducació: consisteix a brindar informació al pacient sobre com funciona la fòbia a l’ascensor. Aquest coneixement ajuda a disminuir l’ansietat.
- Relaxació.
- Exposició a imaginària.
- Exposició en viu i gradual a l’ascensor: al principi la persona hauria de pujar acompanyada d’un pis per vegada, fins que l’ansietat baixi, per poder pujar a un nou pis. Fins arribar el moment de pujar i baixar sol.
