Dos anys queden perquè les comunitats de veïns facin les obres necessàries que garanteixin que les persones amb discapacitat puguin utilitzar tots els espais comuns. El Reial Decret Legislatiu 1/2013, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei General de Drets de les Persones amb Discapacitat i el seu Inclusió Social, fixa el 4 de desembre de 2017 com a data límit perquè els edificis susceptibles d’ajustos raonables siguin accessibles.
La norma no només exigeix facilitar l’accés als seus habitatges a les persones amb discapacitat, sinó a totes les zones comunes de la finca: garatges, trasters, jardins, sales de reunió, piscina, etc. En cas de no executar les obres necessàries, l’administració podria sancionar la comunitat de propietaris.
El Consell General de Col·legis i Administradors de Finques d’Espanya (CGCAFE) calcula que prop del 75% dels edificis necessiten millorar l’accessibilitat. De manera que la major part de les comunitats de propietaris haurien d’anar planificant i fent les obres necessàries.
La llei indica que eliminar les barreres arquitectòniques suposarà un esforç econòmic als propietaris, però no podrà “una càrrega desproporcionada o indeguda”. La norma assenyala un límit: un màxim de 12 mensualitats de les despeses de comunitat -un veí que pagui una quota mensual de 60 euros no podrà suportar una derrama superior a 720 euros-.
El pressupost dependrà de les solucions que puguin aplicar-se a cada cas. Aquestes són les més comunes, segons repassen en Nia:
- Rampes: La possibilitat menys costosa, encara que només és factible quan es tracta de superar petits desnivells, amb inclinacions reduïdes. La més habitual en els portals quan només té uns pocs graons.
- Cadires salvaescales: Dispositiu mecànic adaptat a la paret amb un seient que recorre un rail en paral·lel a l’escala. s’estima que el cost mínim és d’uns 3.500 euros.
- Plataformes salvaescales: Similar a l’anterior, llevat que en comptes d’un seient, es fa servir una plataforma per adaptar cadires de rodes. Requereix més espai i un mecanisme més potent, el que fa que el pressupost s’elevi almenys fins als 7.000 euros.
- Elevadors verticals: Un sistema mecànic d’engranatges (sense politges) fa pujar una plataforma en vertical per superar desnivells pronunciats però curts. Per cadires de rodes o persones amb mobilitat reduïda. És la solució més còmoda per als usuaris, però resulta cara: es calcula un cost mitjà de 10.000 euros.
- Ascensors: El pressupost necessari dependrà del nombre de pisos, encara que no sol baixar dels 75.000 euros. Els ajuntaments i comunitats solen concedir ajudes per a la seva instal·lació.
Per a més informació pot sol·licitar un pressupost o contactar amb un assessor, que l’informarà sense cap compromís. Comptem amb més de 50 anys d’història i la confiança de milers de veïns.
