Una quarta part dels edificis de Saragossa són dels anys 70, la qual cosa comporta certes limitacions als seus inquilins, com la falta d’ascensors en gran part dels mateixos o problemes d’aïllament. Es tracta de la dècada de major creixement a la ciutat, pràcticament paralitzat amb la crisi econòmica. Tan sol un 4% dels blocs corresponen a construccions realitzades a partir del 2010, encara que el sector ha començat a donar senyals de recuperació amb noves urbanitzacions en marxa.
Aquests edificis amb 40 anys de vivències, a més de palpar-se en les seves façanes i tipus de construcció, presenten manques d’accessibilitat, la qual cosa limita directament la vida dels seus inquilins.
Segons l’últim estudi de Ebrópolis, el 24% manca d’ascensor i, en la majoria dels casos, viuen persones d’avançada edat amb problemes de mobilitat, la qual cosa provoca que deixin de sortir al carrer de forma progressiva al no poder enfrontar-se a les escales dels seus habitatges.
GRUPS SINDICALS / Miralbueno, Santa Isabel, Oliver o Torrero-La Pau són els districtes amb major nombre d’habitatges sense ascensor. En uns altres, com el Rabal o Les Fonts, la xifra es redueix gràcies a les noves edificacions, encara que són barris on es troben els 21 conjunts urbans d’interès, entre les quals es troben grups sindicals, pràcticament tots ells sense elevador, excepte alguns blocs que han invertit grans quantitats de diners a instal·lar-los.
El gruix de les cases sense ascensor solen complir el mateix patró, són baixes (normalment de tres o quatre plantes) o unifamiliars. Segons l’informe de Ebrópolis, els habitatges més petits estan situades en el cinturó de barris obrers consolidats i la majoria té entre 40 i 60 metres quadres (el 18,2%) i entre 60 i 80 (58,6%). Les xifres d’habitatges de més de 90 metres quadrats són molt reduïdes. Els pisos més grans es distribueixen al centre, el Actur i els barris de nova creació.
Els habitatges sindicals són el millor exemple d’aquest tipus d’urbanitzacions. Construïdes entre els anys 50 i 70 per donar resposta a l’alta demanda d’habitatges de l’època, fruit de l’èxode rural i l’arribada de població d’altres comunitats autònomes. A Saragossa hi ha al voltant de 8.000 i un alt percentatge dels seus propietaris són persones d’avançada edat amb problemes de mobilitat.
Aquests blocs, homogenis en la seva construcció, presenten les mateixes limitacions: no disposen d’ascensor, el seu aïllament és deficitari i solen tenir problemes amb les seves cobertes.
Durant la jornada de la Càtedra Zaragoza Habitatge que es va celebrar el passat 13 d’abril a l’edifici Paranimf, la seva directora, Belinda López-Mesa, va confirmar que urgeix actuar en aquest tipus d’habitatges per les deficiències energètiques que presenten. Els conjunts de Casta Álvarez i Aloy Sales són els que pitjor estat presenten a la ciutat, seguits de Torrero fase 1, Basses d’Ebre Vell, Arquebisbe Doménech i Alferes Rojas.
Fuente: https://www.elperiodicodearagon.com
