La seguretat front el covid als ascensors és un dels temes investigats per alumnes de la Escola d’Enginyeria Industrial de Vigo. El recent contagi en una comunitat de veïns de Bilbao ha posat el focus en aquestes instal·lacions i en la necessitat d’adoptar totes les mesures anticovid possibles. En moltes instal·lacions es recorden aquests detalls per mitjà de cartells, però no totes les comunitats de veïns compten amb l’advertiment.
Partint de la base que amb la pandèmia s’han convertit en una estada poc segura, un grup de sis universitaris van decidir afrontar aquest problema de manera conjunta a la recerca d’algun sistema que permeti accedir a ells amb la major seguretat possible per a evitar contagis. Van detectar que un dels majors problemes en l’actualitat són els botons que cal prémer per a posar-los en marxa. En accionar-los es pot entrar en contacte amb bacteris i gèrmens que podrien haver deixat els usuaris que ho van utilitzar amb anterioritat. Com a pas previ, van dur a terme una sèrie d’entrevistes a persones de diferents edats i sexes. Van observar que la majoria de la gent té por o preocupació a l’hora d’utilitzar-los i que es decanta més per l’ús de les escales. El problema és que les persones d’edat avançada o amb problemes de mobilitat no poden inclinar-se per aquesta opció, ni tampoc moltes de les quals viuen en pisos alts.
«Plantegem algunes idees perquè es perdi la por i reduir els possibles contagis», diuen els autors. Les més aplicables són la col·locació d’un ruixador amb gel desinfectant en baixes proporcions i la possibilitat de deixar les portes obertes una vegada que l’ascensor estigui aturat i sense usuaris. Això permetria major flux de circulació de l’aire. A partir d’aquest moment els futurs enginyers industrials es van centrar en mostrar com funciona el ruixador, per a comprovar fins a quin punt és efectiva la mesura, i en la reprogramació dels ascensors per part del servei tècnic perquè les portes romanguin obertes quan no s’està utilitzant.
A més de les mesures anteriors van estudiar unes altres com la posada en marxa d’una aplicació per a telèfon intel·ligent que es coordinés amb l’ascensor, però la idea va ser descartada davant la possibilitat que no totes les persones que usen l’elevador puguin tenir accés a un telèfon mòbil i menys a un telèfon intel·ligent, tenint en compte que és utilitzat per persones majors i nens. Una altra idea estudiada va ser la configuració d’una intel·ligència artificial capaç de reconèixer la veu i situar l’ascensor en el pis que es desitgi sense necessitat de tocar res. També es va pensar en la instal·lació de pantalles divisòries, descartada en tractar-se d’un espai molt limitat pel que impediria l’entrada de cadires de rodes i de carrets de bebè.
La problemàtica dels ascensors en l’era covid va ser seguida també per un altre grup de sis alumnes d’Enginyeria Industrial interessat en la cerca de millores. Per a evitar tocar els botons que poden ser una font de contagi proposa la col·locació d’un sensor en el sòl de l’entrada que actuï com pulsor per a cridar a l’elevador i obrir les portes en tocar amb el peu. Una vegada dins haurà instal·lat un control de veu que preguntarà al pis que es vol anar i l’usuari respondrà amb un número perquè l’ascensor el detecti i enviï els senyals de manera que pugi o baixi. Per als casos en els quals no es pugui utilitzar aquesta opció, com per exemple persones mudes, es mantindrà el panell de botons i es col·locarà un repeu amb gel hidroalcohòlic per a les mans.
Tenint en compte l’escassa renovació de l’aire en aquesta mena d’instal·lacions proposen utilitzar ozó, un biocida desinfectant el principal avantatge del qual és la seva alta capacitat de penetració i el fet de desintegrar-se en oxigen amb una vida mitjana de 20-60 minuts. El seu cost, no gaire elevat, és un altre avantatge, segons l’estudi dels universitaris. La desinfecció mitjançant llum UV-C és un altre mètode molt eficaç per a aquests casos en disminuir de manera considerable la transmissió de malalties, conclouen. «Ens vam adonar que era un problema al qual ens enfrontem tots cada dia»Katia Meira forma part d’un dels equips que va buscar solucions per a combatre el covid als ascensors. Amb ella van treballar Antonio Freire, Alexandre González, Javier Calvo, Martín Sánchez i Raúl Vázquez.
«Bàsicament teníem diverses idees: parlar amb l’ascensor i dir-li el número de pis, però encara que aquesta tecnologia ja està en alguns ascensors nous, en uns altres més vells no es podia implementar», comenta. Una proposta que veuen interessant és que en la memòria de l’ascensor no quedin registrades les crides d’altres pisos quan està funcionant. D’aquesta manera no va recollint usuaris, la qual cosa facilita que no es comparteixi i que només s’usi quan estigui lliure. «Em vaig adonar que el del meu edifici, que és antic, roman amb les portes obertes quan no està en ús i em vaig quedar amb aquest detall», diu Meira. Per a aplicació de líquid desinfectant, suggereixen aprofitar el circuit de l’aire condicionat quan existeixi.
L’altre equip d’alumnes està integrat per Manuel Rodríguez, Marta Cabo, Eva García, Alba Rodríguez, Amalia Marín, i José Ramón Madarnás. «Ens vam adonar que era un problema al qual ens enfrontem tots cada dia en arribar a casa, no tocar, donar-li amb la clau… i que tothom va reduir el seu ús», explica Marta Cabo. Creu que instal·lar sensors en el sòl potser no és rendible per a un pis, però sí que el pot ser per a una comunitat gran. L’ideal, diu, seria mantenir les portes obertes i el remei més bàsic, el dispensador de gel. Tots dos equips han plasmat els seus treballs col·laboratius amb altres estudis en un llibre coordinat pels professors José Luis González Cespón i José Antonio Alonso Rodríguez.
Font: La Veu de Galícia
