Un total de 4.800 habitatges de Saragossa han escomès reformes per millorar la seva accessibilitat des de l’aparició del Reial decret Legislatiu 1/2013, que obligava a milers d’edificis de la capital aragonesa a escometre aquest tipus d’obres amb que solament un veí o propietari de l’immoble les sol·licités.
Des del Col·legi Oficial d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Saragossa (COAATZ) adverteixen que es tracta d’una xifra encara “molt baixa” d’acord a les necessitats existents a la capital aragonesa, on segons dades d’aquest col·lectiu l’any 2013 existien més de 70.000 habitatges situats en edificis que no posseïen ascensor.
Al novembre d’aquest mateix any es va aprovar el Text Refós de la ‘Llei General de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social’, que establia el proper 4 de desembre com data límit perquè tots els edificis complissin amb les condicions del Codi Tècnic d’Edificació en matèria d’accessibilitat, fent els ajustos i obres pertinents per solucionar els problemes de mobilitat de molts veïns. No obstant això, i en contra de les aspiracions que va sembrar aquesta normativa, les dades indiquen que segueix faltant iniciativa tant pública com a privada per aconseguir unes xifres “acceptables”.
Com afrontar els tràmits
El principal inconvenient, segons el parer dels experts, és la falta d’informació que enfronten els veïns, en la seva majoria persones majors que es veuen perdudes a l’hora d’afrontar aquests tràmits. “Quan no s’escometen aquest tipus d’obres moltes vegades és perquè la comunitat de veïns no compta amb la figura d’un administrador de finques que actuï de mediador i els falta informació per dur a terme molts dels tràmits que es necessiten. Ara s’estan donant ajudes molt interessants dins del pla d’habitatge i hi ha edificis, com a la zona del Picarral o d’Alferes Rojas, que gràcies a aquestes subvencions han pogut escometre aquestes reformes i els han quedat edificis magnífics”, afirma Lucio De la Creu, gerent de COAATZ, un col·lectiu professional que en aquests quatre anys ha realitzat a la ciutat de Saragossa prop de 400 intervencions d’instal·lació d’ascensor o descens d’est a cota 0.
Quant costa instal·lar un ascensor en un immoble
Segons estimen, el cost de la rehabilitació integral amb instal·lació d’ascensor d’un immoble tipus de 15 habitatges se situa en uns 140.000 euros, la qual cosa no vol dir que els veïns hagin d’afrontar el pagament de la vessa d’una sola vegada, doncs existeixen diferents alternatives per al finançament dels treballs en cas de no disposar de liquiditat. Per contra, els beneficis que reporten aquestes obres quant a la revaloració dels habitatges són notables. “Un quart pis antic i sense ascensor de segona mà té molt poc valor, però si li poses ascensor es revaloritza en 20.000 euros o més”, assenyala De la Creu.
Subvencions per facilitar les coses
Per afrontar aquest tipus de vesses, les comunitats de veïns poden sol·licitar també a l’Administració diferents subvencions per a la rehabilitació d’habitatges en matèria d’accessibilitat. De fet, el esborrany del Pla Estatal d’Habitatge 2018-2021 contempla ajudes de fins a 6.000 euros per pis per a edificis amb més de 20 anys d’antiguitat donant així a l’accessibilitat “un paper preponderant” amb subvencions que podran ser complementades al seu torn amb altres de la comunitat autònoma, segons informen des del COAATZ.
Per accedir a elles, les associacions de veïns aconsellen, en primer lloc, contractar a un administrador de finques que s’encarregui d’agilitar els tràmits burocràtics i informar als veïns de les possibilitats que hi ha i dels gremis que poden facilitar la realització d’aquests projectes. “Aquesta persona està sent una figura prioritària en conjunts urbans com el nostre, que no prosperen perquè la administració pública no pren la decisió d’intervenir”, critica Esther Blasco, presidenta de l’associació veïnal de Basses d’Ebre Vell, una zona residencial en la qual assegura que la “degradació” cada dia va a més per la falta d’accessibilitat que obliga a molts veïns ja majors a marxar de les seves cases.
“La falta d’ascensors és el gran problema que enfrontem a la zona. La majoria de veïns que van comprar aquests habitatges a la fi dels anys 60 ara són ancians amb condicions de salut que els obliguen a mudar-se a casa d’algun fill”, lamenta Blasco. Des d’aquesta associació veïnal s’encarreguen de vetllar pels drets de les desenes de famílies que no tenen una altra alternativa que romandre a les seves cases i intenten estimular la iniciativa privada per agilitar la concessió de subvencions per a la instal·lació d’ascensors en aquests pisos.
Recentment, informa la presidenta d’aquesta associació, als veïns del número 2 del carrer Peña Oroel se’ls ha concedit la primera ajuda municipal que arribarà a aquesta zona residencial per executar un projecte que contempla la instal·lació d’ascensors i el revestiment de façanes en la parcel·la 15. Jesús Espinosa, de 75 anys, és un dels veïns que es beneficiarà d’aquesta subvenció. “Molts de nosaltres portem 49 anys aquí. Ens venim a viure quan van donar les cases i això ha estat para nosaltres com una loteria sense jugar. Solament esperem que ho facin aviat per poder-ho gaudir perquè hi ha casos complicats. El veí d’a dalt està anant a la Casa Gran tots els dies perquè té el peu que no li circula la sang, i cada dia que ve l’ambulància ho han de baixar amb una cadira a coll”, compte.
La subvenció que els han concedit és de 248.000 euros i ajudarà a molts d’ells a assumir una vessa que d’una altra forma no els seria possible afrontar. “Som els únics del barri que l’han aconseguit i estem molt contents. Han vingut ja a casa a preguntar veïns d’altres blocs per assabentar-se de com han de fer-ho i els diem que el primer és contractar a un administrador de finques. Nosaltres va ser el primer que vam fer, pagant uns diners, i ha estat el millor”, confessa aquest jubilat.
Font: Helando.es
